ELS REPTES DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ ENSENYAMENT PÚBLICTots els estudis i paràmetres a partir dels quals s’analitza la realitat del sistema educatiu valencià posen de manifest que aquest és molt defectuós, és a dir, tenim un molt mal sistema educatiu: pateix greus problemes estructurals i el funcionalment ineficient.
Problemes estructurals:
Ens hi falta una xarxa pública de centres escolars que atenga la població infantil de zero a tres anys (0-3 anys), és a dir, no hi ha xarxa escolar.
No tenim especialistes suficients en llengües estrangeres que facen possible l’aprenentatge primerenc d’eixes llengües.
L’actual xarxa de centres (Mapa Escolar de 1997) no suporta la tensió derivada d’un increment significatiu de la matrícula que s’intenta compensar amb una mala solució com són els barracons provisionals que impedeixen, entre altres coses, la existència d’espais per a l’esplai de l’alumnat que possibilite les seues relacions interpersonals.
Les plantilles de professorat no són estables, això provoca una rotació anual de personal que en res afavoreix la bona pràctica docent i a més no existeixen plantilles de personal administratiu en primària, ni tampoc són adequades les d’educadors i fisioterapeutes.
Les places docents de secundària i de formació professional no estan catalogades com a places en valencià, i això provoca que no siga possible una ordenada programació de línees escolars en valencià.
Un procés de matriculació de l’alumnat que permet que els centres, sobretot els privats concertats, puguen triar al seu alumnat i que provoca que no existesca una matrícula equilibrada d’alumnes amb necessitats en tots els centres sostinguts amb fons públics.
Problemes funcionals:
Els nostres alumnes, xiquets i xiquetes, finalitzen l’ensenyament primari sense competències bàsiques en una llengua estrangera en la qual puguen estudiar, almenys, alguna assignatura o matèria completament en la llengua estrangera escollida.
No tenen un domini satisfactori en l’ús de les llengües pròpies i oficials de la nostra comunitat.
El 21% de l’alumnat desapareix del sistema entre els 15 i els 16 anys, sols el 69% aconsegueix el títol de Graduat en Educació Secundària, el que significa que un 31% no pot realitzar cap estudi postobligatori.
Dels que estan en edats compreses entre 16 i 21 anys, el 45% dels nostres joves, xiques i xics, no estan escolaritzats en centres d’estudis de batxillerat o formació professional.
Existeix un aparell burocràtic sectari i creat des d’una voluntat partidista amb la intenció que intervinga en el sistema en funció dels interessos polítics del partit que fins ara els ha designat, primer, discrecionalment i després facilitant el seu accés al cos mitjançant oposicions ad hoc, intervencions que ja hem patit en els processos de selecció de les direccions dels centres docents i en la pressió sobre el professorat que imparteix Educació per a la Ciutadania per tal que aquest s’ajuste a una ordre il.legal.
Absència, en la direcció de la Conselleria, d’una política de formació del professorat que puga satisfer les necessitats que tenen tots els professors i professores de conéixer i saber actuar per tal que l’alumnat domine les competències bàsiques, alhora que el professorat de secundària siga competent en la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
EXIGIM
Creació de 300 places de llengua estrangera que garantesca que al inici del curs 2009-2010 eixa llengua s’ensenye amb eficàcia en totes les unitats de quatre i cinc anys.
Començament i finalització l’any 2009 d’una negociació amb els agents socials i escolars d’un nou mapa escolar que done resposta a les noves necessitats d’escolarització.
Les plantilles reals i necessàries de tots els centres públic s’han adequar a les necessitats actuals (ja que l’existent xarxa, que s’arrossega des de 1997, s’ha quedat desfasada) i eixos centres han d’estar constituïts en la seua totalitat per personal docent amb destí definitiu en el centre.
La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació en els àmbits que corresponga.
L’efectiva matriculació equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials en tots els centres sostinguts amb fons públics, modificant el Decret pel qual se regula el procés de matriculació i creant les comissions estables de matriculació de districte o localitat .
Adoptar quantes mesures se consideren necessàries per tal que l’alumnat, quan acabe l’ensenyament primari, tinga les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a comunicar-se en una llengua estrangera.
Disseny, execució i avaluació de l’eficàcia de tots els programes que siguen necessaris per a compensar les deficiències de l’alumnat amb la finalitat que no abandonen el sistema educatiu durant les etapes obligatòries i obtinguen el títol de Graduat. Que servesquen d’exemple els programes de compensatòria: centres que any rere any demanen programes de compensatòria i ni són places estables, ni tenen professorat estable adscrit a elles.
Adopció de mesures motivadores per a què l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior necessaris perquè siga factible un desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.
Que siguen cessades totes aquelles persones que estan desenvolupant amb caràcter temporal funcions d’inspecció per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i se convoque un procés selectiu amb el més escrupolós respecte als principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.
La màxima neutralitat de l’administració i el fi d’actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes directives dels centres escolars.
Retirada de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i paralització de qualsevol procés administratiu iniciat contra el professorat o juntes directives.
Beques de transport i menjador escolar per a l’alumnat d’educació infantil, de batxillerat i de formació professional, i gratuïtat en tot el procés escolar.
Totes aquestes deficiències i reivindicacions són l’efecte de la política que està portant a terme el Govern del Partit Popular, presidit per Francisco Camps: falta d’inversions en l’escola pública i ús de l’educació com a element de confrontació política amb el govern central sense importar-los gens ni miqueta els interessos de l’alumnat valencià,
i per això demanem la seua dimissió.
